Pòrtic
....Pòrtic
CESC ALDEA I PÉREZ

(Terrassa, 1957 -  Ponta de Sagres, 1982)

”Primera cançó de la mort del mariner” (1972)

Aquesta pàgina web ha estat creada com a homenatge al poeta terrassenc Cesc Aldea, en el 25è aniversari de la seva mort, per iniciativa de la seva germana Pilar, i mostra una petita selecció de la seva obra.

El criteri principal d’ordenació dels textes ha estat, en la mesura del possible, el cronològic, el qual ens permet apreciar l’evolució de l’obra del Cesc des de la seva  adolescència fins la seva mort.

La vida i l’obra d’en Cesc van estar marcades per la seva obsessió envers la pròpia mort i la temàtica marinera. Ja de ben jovenet els seus poemes traspuen l’angoixa per una fi prematura, pròxima i inevitable.

Malgrat haver mort amb sols vint-i-cinc anys, com ell mateix va arribar a vaticinar, en Cesc va deixar una considerable obra literària, majoritàriament poètica i de gran riquesa lèxica, la qual pot ser qualificada en molts aspectes d’autobiogràfica. Els seus textes aconsegueixen dibuixar, solsament amb paraules, melangiosos paisatges. Són petits “collages” de mots que fàcilment transporten al lector a escenaris prioritàriament mariners.

Amb una maduresa impròpia de l’adolescència i la joventut el poeta parla de la vida i de la mort, del desig i el desplaer. Sovint els seus poemes són capaços de colpejar el nostre esperit ja que, despullant la seva ànima, l’autor ens descriu les misèries més íntimes de l’ésser humà: la por, la tristesa, l’angoixa, l’enyor, la solitud, la mort...

 

La fascinació d’en Cesc per l’escriptura el duia a plasmar, en vers o en prosa, gran part dels seus pensaments quotidians. Quan la inspiració l’assetjava qualsevol tros de paper i qualsevol lloc, una estació o un bar, era bo per derixar-hi una petita part de si mateix. Posteriorment, el seu rigor i el seu perfeccionisme, li feien revisar i corregir, una vegada i una altra, fins i tot durant anys,  els seus esborranys fins a trobar les paraules exactes. A voltes, però, he optat per seleccionar el manuscrit original, el primer, per ser més fidel al seu pensament.

La melodia que acompanya aquest lloc web correspon a l'Adaggio de la 5ª Simfonia de l'autor Gustav Mahler, més coneguda per haver estat la banda sonora de la pel·lícula "Mort a Venècia". Aquest és el disc que en Cesc va deixar posat en el seu aparell de música abans de morir.

La mar, la seva eterna musa, va resultar ser finalment el seu botxí. Segant-li la vida va interrompre també una carrera literària que, amb la maduració adequada, de ben segur hauria arribat a ser brillant.

La mort accidental d’algú tan jove com en Cesc sempre comporta una inevitable mitificació i el seu cas no ha estat pas una excepció. Tots els que vam poder compartir amb ell alguns instants de la seva curta vida sempre el tindrem com un germà, un amic, un veí, un alumne, un company, un amant, un professor, un poeta o, simplement, un ésser humà immillorable.

Els anys han passat i el temps ha blanquejat els nostres cabells. Tots els que vàrem estimar-lo hem hagut d’aprendre a viure avessant-nos a la seva absència. La seva bonhomia i la seva carismàtica figura, però, romandran sempre joves en el nostre record.
                                                          
                                                                               
  ............................................................................................................................. Montse Avellaneda Ribas (Terrassa, agost 2007)